Això diu que era una vegada que en l'escola de "les formiguetes" un bon dia, alguna cosa molt estranya havia passat...¡¡havien desaparegut els joguets dels racons!!!, diuen que una donyeta se'ls havia emportat al seu país.
Conten què els joguets estaven molt tristos, perquè uns xiquets havien estat jugant a la classe i desprès els abandonaren. Els joguets intentaren entrar a les seues caixes però no pogueren ja no tenien força, s'havia enfosquit tot i no trobaven el seu lloc.
La donyeta sentia els gemecs dels joguets, entrà a la classe i després d'escoltar el que li contaren els joguets, decidiren que tenien que donar una bona lliçó als xiquets: s'amagarien en una habitació on no hi havien xiquets i des de allí per un foradet mirarien com es portaven tots, i si veien que estaven penedits, tristos i feien coses per que la mestra Xaro estiguera contenta, aleshores tornarien i els donarien una sorpresa.
Passaren dos dies i la mestra ficava cares contentes en la pissarra, perquè es portaven molt bé, no cridaven, replegaven tot el que es caia a terra, i ordenaven la classe i digueren -"quan hi siguen 5 cares contentes eixirem ¿vale?.
Feien torns per mirar pel foradet : eh, eh, atenció, mireu acaben de aconseguir una cara contenta, dos, tres, quatre i..............¡cinc!, ¡
ja podem tornar!.
Els joguets tornaren als seus racons. Els cotxes, les nines, la caseta, les construccions, les fustetes i els animalets, feren una desfilada i anaven posant-se al seu lloc, fins i tot... els llibres tornaren a la biblioteca.
Els xiquets estaven contents i feliços i decidiren que
sempre, sempre tindrien cura dels joguets i els guardarien a les seues caixes.
Així és com es veuen jugant en els racons.
I CONTE CONTAT...CONTE ACABAT.
