Conten què els joguets estaven molt tristos, perquè uns xiquets havien estat jugant a la classe i desprès els abandonaren. Els joguets intentaren entrar a les seues caixes però no pogueren ja no tenien força, s'havia enfosquit tot i no trobaven el seu lloc.
La donyeta sentia els gemecs dels joguets, entrà a la classe i després d'escoltar el que li contaren els joguets, decidiren que tenien que donar una bona lliçó als xiquets: s'amagarien en una habitació on no hi havien xiquets i des de allí per un foradet mirarien com es portaven tots, i si veien que estaven penedits, tristos i feien coses per que la mestra Xaro estiguera contenta, aleshores tornarien i els donarien una sorpresa.
Passaren dos dies i la mestra ficava cares contentes en la pissarra, perquè es portaven molt bé, no cridaven, replegaven tot el que es caia a terra, i ordenaven la classe i digueren -"quan hi siguen 5 cares contentes eixirem ¿vale?.
Feien torns per mirar pel foradet : eh, eh, atenció, mireu acaben de aconseguir una cara contenta, dos, tres, quatre i..............¡cinc!, ¡ja podem tornar!.
Els joguets tornaren als seus racons. Els cotxes, les nines, la caseta, les construccions, les fustetes i els animalets, feren una desfilada i anaven posant-se al seu lloc, fins i tot... els llibres tornaren a la biblioteca.
Els xiquets estaven contents i feliços i decidiren que sempre, sempre tindrien cura dels joguets i els guardarien a les seues caixes.
Així és com es veuen jugant en els racons.
I CONTE CONTAT...CONTE ACABAT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada